Pallejà en els seus inicis va ser un lloc de masies. La vil·la romana que durant cinc segles hi va haver en el terme que ocuparia el poble és un exemple de l’organització rural, del que després serien cases de pagès o masies destinades a l’explotació de la producció agrícola. I així, des del pla del riu Llobregat fins al turons es va poblar de masies i va marcar la forma de viure i l’evolució del poble gràcies al conreus i l’abundància d’aigua amb l’aprofitament de regs.
Fins a 19 masies o cases de pagès aïllades es comptabilitzaven en el Capbreu dels anys 1600-1601 dins de la juridisció del senyor del Castell, sense comptar dues de la Torroja, que contrasta amb el minúscul poblament del centre, que comptava tan sols amb nou cases al’entorn de l’església vella, a la plaça Jacint Verdaguer actual, on es va iniciar el desenvolupament urbà de Pallejà.
De totes aquelles masies, algunes han desaparegut, però n’hi ha que han arribat als nostres dies. Totes en conjunt, més les que es van construir posteriorment i les cases de pagès del nucli urbà han forjat l’economia de la població i han donat caràcter a Pallejà. Avui, la producció agrícola resta només en la memòria de gairebé la totalitat de masies i cases de pagès, però les que queden, algunes convertides en torres modernistes, amb elements decoratius interessants, ens parlen com llibres de pedra de la història del nostre poble.
